Passa al contingut principal

3 POEMES DE LA AUTORA DE COTÓ

🔽 3 POEMES DE LA  AUTORA  DE COTÓ🔼

JOANA RASPALL:
sobre l'antiga taula,tot buit i mal tapat,
El tinter del besavi
Contra el "boli" ha cridat :
- si t'arreplego "boli"
No te queixaràs del pes !
Pagaràs fet a m'has miques 
La feina que m'has pres!
-No siguis rondinaire; 
A tu t'han estat guardant ´
I a mi ,quan ja no ragi ,
al cove hem llançaran .







Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou. 
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!















Si haguessis nascut 
en una altra terra, 
podries ser blanc, 
podries ser negre... 
Un altre país 
fóra casa teva, 
i diries "sí" 
en una altra llengua.
T'hauries criat 
d'una altra manera.  
Més bona, potser. 
Potser més dolenta.  
Tindries més sort 
o potser més pega... 
Tindries amics 
i jocs d'altra mena; 
duries vestits 
de sac o de seda, 
sabates de pell 
o tosca espardenya, 
o aniries nu 
perdut per la selva. 
Podries llegir 
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra. 
Podries menjar 
coses llamineres 
o només crostons 
secs de pa negre. 
Podries... podries... 

Per tot això pensa 
que importa tenir 
les mans ben obertes 
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra, 
fugint del dolor 
i de la pobresa. 
Si tu fossis nat  de la seva terra

la tristesa d'ell 
podria ser teva.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PEDREGADA DE POEMES  LOLA CASAS El cuiner es posa un barret llarg i estret perquè les receptes entremaliades, que pel cap li van triscant, no se li escapin…. volant! La veïna té un gat blanc. Jo, un de negre. La veïna beu te verd. Jo, cafè natural. La veïna porta xador . Jo, passadors de colors. A mi m’agrada el seu gat blanc i a ella el meu gat negre. Ens convidem a berenar i riem dient que prenem té natural i cafè verd! Ella porta xador i jo passadors de colors. Ella, és ella i jo, sóc jo. Cap problema! Pega dolça Rosega. Mastega. La gola espetega. Tenyeix els vorals de llengua i genives. La boca negreja! La saliva… es barreja! I el nas, que t’olora, es desfà d’ enveja Amistat Les bruixes, les dels contes i les de veritat, no tenen un gos: tenen un gat. Un gat negre de posat sorrut, pèl crespat i ulls d’espurna salvatge. Un gat negre que, cada nit, (no

JOSEP VALLVERDÚ

TEMPESTA DE POEMES .bestiolari JOSEP VALLVERDÚ Josep Vallverdú va presentar, el dia 12 de gener del 2011, al Museu de la Vida Rural, una de les seves darreres creacions,  Bestiolari  (Editorial Fil d’Aram) .  L’acte va ser conduït per l’escriptor Jordi Llavina a la Sala d’actes del Museu de l’Espluga de Francolí.  Bestiolari  esdevé, dins l’obra vallverduniana, una petita raresa ja que l’escriptor, degà de la literatura infantil i juvenil del nostre país, no havia assajat mai encara aquest gènere, si bé té publicats dos llibres de poemes per a adults. El llibre   Bestiolari   és un recull de poemes, seixanta en concret, per retratar-nos el seu bestiari particular. Es tracta d’uns versos que ens dibuixen animals de totes mides, fantàstics i reals, vistos amb el punt de fina ironia i subtil humor propis de l’autor lleidatà. Cada poema, a més, es complementa amb il·lustracions de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, que explota en aquesta obra una vessant artística que poques vegad