Passa al contingut principal

3 POEMES DE LA AUTORA DE COTÓ

🔽 3 POEMES DE LA  AUTORA  DE COTÓ🔼

JOANA RASPALL:
sobre l'antiga taula,tot buit i mal tapat,
El tinter del besavi
Contra el "boli" ha cridat :
- si t'arreplego "boli"
No te queixaràs del pes !
Pagaràs fet a m'has miques 
La feina que m'has pres!
-No siguis rondinaire; 
A tu t'han estat guardant ´
I a mi ,quan ja no ragi ,
al cove hem llançaran .







Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou. 
Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!















Si haguessis nascut 
en una altra terra, 
podries ser blanc, 
podries ser negre... 
Un altre país 
fóra casa teva, 
i diries "sí" 
en una altra llengua.
T'hauries criat 
d'una altra manera.  
Més bona, potser. 
Potser més dolenta.  
Tindries més sort 
o potser més pega... 
Tindries amics 
i jocs d'altra mena; 
duries vestits 
de sac o de seda, 
sabates de pell 
o tosca espardenya, 
o aniries nu 
perdut per la selva. 
Podries llegir 
contes i poemes, 
o no tenir llibres 
ni saber de lletra. 
Podries menjar 
coses llamineres 
o només crostons 
secs de pa negre. 
Podries... podries... 

Per tot això pensa 
que importa tenir 
les mans ben obertes 
i ajudar qui ve 
fugint de la guerra, 
fugint del dolor 
i de la pobresa. 
Si tu fossis nat  de la seva terra

la tristesa d'ell 
podria ser teva.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PEDREGADA DE POEMES  LOLA CASAS El cuiner es posa un barret llarg i estret perquè les receptes entremaliades, que pel cap li van triscant, no se li escapin…. volant! La veïna té un gat blanc. Jo, un de negre. La veïna beu te verd. Jo, cafè natural. La veïna porta xador . Jo, passadors de colors. A mi m’agrada el seu gat blanc i a ella el meu gat negre. Ens convidem a berenar i riem dient que prenem té natural i cafè verd! Ella porta xador i jo passadors de colors. Ella, és ella i jo, sóc jo. Cap problema! Pega dolça Rosega. Mastega. La gola espetega. Tenyeix els vorals de llengua i genives. La boca negreja! La saliva… es barreja! I el nas, que t’olora, es desfà d’ enveja Amistat Les bruixes, les dels contes i les de veritat, no tenen un gos: tenen un gat. Un gat negre de posat sorrut, pèl crespat i ulls d’espurna salvatge. Un gat negre que, cada nit, (no
MES SUC DE NÚVOL  de la  Joana Raspall     Arran del camí ,dues sargantanes el sol comparteixen com bones germanes.Els surt un serpent verd com les olives,amb ulls de qui pot menjar-se-les vives.-És meu,aquest lloc!orgullós els crida.Elles fugen lluny per salvar la vida.I mentre el serpent xiulat les provocava,l´ aixafa un tractor com qui fa una coca. Si ve una papallona Jo no l’agafaré;Que voli, que voli!Al cel hi està més bé.Les flors, com cada dia,Voldran fer-li un petó;Que hi vagi, que hi vagi,Que l’ompliran d’olor! El rellotge corre, corre  no es mou del mateix lloc.Una busca va de pressa,l’altre gira poc a poc.La llarga diu a la curta:-Au!, que no me atraparàs!La petita no s’immuta  va seguint el seu pas;que tant si plora com no,que tant si riu com si plora,Ella sap que arribaran Just a la mateixa hora! Un conillet s’ ha escapat no sap tornar al seu cau;Mira avall,i tot és verd;Mira amunt ,i tot és blau va cap aquí,cap allà,Endarrera i endavant...No s’hauria cregut mai Que la