Passa al contingut principal
PEDREGADA DE POEMES 
LOLA CASAS
El cuiner
es posa un barret
llarg i estret
perquè
les receptes
entremaliades,
que pel cap
li van triscant,
no se li escapin….
volant!
La veïna
té un gat blanc.
Jo,
un de negre.
La veïna
beu te verd.
Jo,
cafè natural.
La veïna
porta xador.
Jo,
passadors de colors.
A mi m’agrada
el seu gat blanc
i a ella
el meu gat negre.
Ens convidem
a berenar
i riem dient
que prenem
té natural i cafè verd!
Ella porta xador
i jo passadors de colors.
Ella, és ella
i jo, sóc jo.
Cap problema!

Pega dolça
Rosega.
Mastega.
La gola
espetega.
Tenyeix
els vorals
de llengua
i genives.
La boca
negreja!
La saliva…
es barreja!
I el nas, que t’olora,
es desfà
d’ enveja
Amistat
Les bruixes,
les dels contes i les de veritat,
no tenen un gos:
tenen un gat.
Un gat negre
de posat sorrut,
pèl crespat
i ulls
d’espurna salvatge.
Un gat negre
que, cada nit,
(no ho sabies?)
regala
bocinets
de lluna-de-formatge-tendre
als ratolins més petits
que viuen
al cor del bosc.
El meu gat negre
(negre com un carbó,
negre com una pega)
ple de mandra
rosega – mossega- es refrega – dona brega.
Mentre
observa el món de colors
amb els seus ulls…
grocs.

Dins
del meu cos,
el que sobre
es recull i fa camí
sortint content
cada dia
en les aigües
del pipí.
LOLA CASAS

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

3 POEMES DE LA AUTORA DE COTÓ

🔽 3 POEMES DE LA  AUTORA  DE COTÓ🔼 JOANA RASPALL: sobre l'antiga taula, tot buit i mal tapat, El tinter del besavi Contra el "boli" ha cridat : - si t'arreplego "boli" No te queixaràs del pes ! Pagaràs fet a m'has miques  La feina que m'has pres! -No siguis rondinaire;  A tu t'han estat guardant ´ I a mi ,quan ja no ragi , al cove   hem llançaran . Jo tinc una “bici” pintada de nou. Quan vull s'està quieta i quan vull es mou.  Avui no vol córrer i no sé per què; l'he greixada amb oli d'un setrill sencer! Amb draps de camussa tota l'he eixugat, i ja un cop polida així ha rondinat: M'ha dit: - Estic prima; no em tractes prou bé. - Si tu ets la més ferma de tot el carrer! - Mira quines rodes té aquella d'allà! - Parles d'una moto! No et pots comparar! Si haguessis nascut  en una altra terra,  podries ser blanc,  podries ser negre...  Un altre país  fóra casa teva
MES SUC DE NÚVOL  de la  Joana Raspall     Arran del camí ,dues sargantanes el sol comparteixen com bones germanes.Els surt un serpent verd com les olives,amb ulls de qui pot menjar-se-les vives.-És meu,aquest lloc!orgullós els crida.Elles fugen lluny per salvar la vida.I mentre el serpent xiulat les provocava,l´ aixafa un tractor com qui fa una coca. Si ve una papallona Jo no l’agafaré;Que voli, que voli!Al cel hi està més bé.Les flors, com cada dia,Voldran fer-li un petó;Que hi vagi, que hi vagi,Que l’ompliran d’olor! El rellotge corre, corre  no es mou del mateix lloc.Una busca va de pressa,l’altre gira poc a poc.La llarga diu a la curta:-Au!, que no me atraparàs!La petita no s’immuta  va seguint el seu pas;que tant si plora com no,que tant si riu com si plora,Ella sap que arribaran Just a la mateixa hora! Un conillet s’ ha escapat no sap tornar al seu cau;Mira avall,i tot és verd;Mira amunt ,i tot és blau va cap aquí,cap allà,Endarrera i endavant...No s’hauria cregut mai Que la