PEDREGADA DE POEMES
LOLA CASAS
El cuiner
es posa un barret
llarg i estret
perquè
les receptes
entremaliades,
que pel cap
li van triscant,
no se li escapin….
volant!
La veïna
té un gat blanc.
Jo,
un de negre.
La veïna
beu te verd.
Jo,
cafè natural.
La veïna
porta xador.
Jo,
passadors de colors.
A mi m’agrada
el seu gat blanc
i a ella
el meu gat negre.
Ens convidem
a berenar
i riem dient
que prenem
té natural i cafè verd!
Ella porta xador
i jo passadors de colors.
Ella, és ella
i jo, sóc jo.
Cap problema!
Pega dolça
Rosega.
Mastega.
La gola
espetega.
Tenyeix
els vorals
de llengua
i genives.
La boca
negreja!
La saliva…
es barreja!
I el nas, que t’olora,
es desfà
d’ enveja
Amistat
Les bruixes,
les dels contes i les de veritat,
no tenen un gos:
tenen un gat.
Un gat negre
de posat sorrut,
pèl crespat
i ulls
d’espurna salvatge.
Un gat negre
que, cada nit,
(no ho sabies?)
regala
bocinets
de lluna-de-formatge-tendre
als ratolins més petits
que viuen
al cor del bosc.
El meu gat negre
(negre com un carbó,
negre com una pega)
ple de mandra
rosega – mossega- es refrega – dona brega.
Mentre
observa el món de colors
amb els seus ulls…
grocs.
Dins
del meu cos,
el que sobre
es recull i fa camí
sortint content
cada dia
en les aigües
del pipí.
LOLA CASAS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada