Passa al contingut principal
MES SUC DE NÚVOL  de la  Joana Raspall
  Arran del camí ,dues sargantanes el sol comparteixen com bones germanes.Els surt un serpent verd com les olives,amb ulls de qui pot menjar-se-les vives.-És meu,aquest lloc!orgullós els crida.Elles fugen lluny per salvar la vida.I mentre el serpent xiulat les provocava,l´ aixafa un tractor com qui fa una coca.

Si ve una papallona Jo no l’agafaré;Que voli, que voli!Al cel hi està més bé.Les flors, com cada dia,Voldran fer-li un petó;Que hi vagi, que hi vagi,Que l’ompliran d’olor!

El rellotge corre, corre  no es mou del mateix lloc.Una busca va de pressa,l’altre gira poc a poc.La llarga diu a la curta:-Au!, que no me atraparàs!La petita no s’immuta  va seguint el seu pas;que tant si plora com no,que tant si riu com si plora,Ella sap que arribaran Just a la mateixa hora!

Un conillet s’ ha escapat no sap tornar al seu cau;Mira avall,i tot és verd;Mira amunt ,i tot és blau va cap aquí,cap allà,Endarrera i endavant...No s’hauria cregut mai Que la terra fos tan gran!Sort que té un ocell amic Que al seu cau l´ha acompanyat.Ai ,si l´hagués vist el llop! Se´l  podia haver menjat!


 Quatre lletres enfadades Fugen de l´ ordinador,Són les dues de dir ``si´´I les dues de dir ``no´´.Ara, tot ho escriu ambiguense  negar ni afirmar,Tot i quedar a mitges tintes, no s’ hi posa res esclar . Potser hi ha gent que n 'escriu, amb aquell ordinador ...arreu llegim moltes coses on no es diu ni ``si´´ ni``no´´.


 Les cireretes ja pengen de l’arbre com fanalets d’una festa major;Enlluernats,els ocells hi fan via,Enamorats d’aquell món de color.Prou que coneixen la dolçor tancada dins de la bola vermella i lluent!Cada any hi vénen a la primavera i els aculls, l’arbre, generosament

Ha passat una oreneta on venia cap on vam ha semblat una sageta que als núvols es vol clavar el sol fa la rialleta;Sap que no els foradarà.

Un regat de lluna ha esquitxat la terra I han nascut a l’herba les cuques de llum . S’han quedat quietes,arregleradetes,Talment com llanternes del camí nocturn.Fent xipoll a l’aigua surt una granota Vestida de Festa Per anar a sarau.Ja sap qui l’espera : D’entre les lluernes sona a sotragades el rauc del gripau És un gripau jove;Ningú no l’estima perquè té pell foscaI el cant esquerdat.Però la grano taSe li ha fet amiga;I sempre que surten ben bé que han ballat

 Voldria ser una perla al fons de l’aigua feta de nacre i salabror de mar,Irisada, com un esquitx de lluna caigut dins de la petxina per atzar.Potser un pescador amb pell de bronze,forçut de braços i nedant lleuger,en veurem resplendir s’acostaria i jo... el deixaria que em prengués.Després,ell em vendria:la filladano passaria un hivern tan fred....I una noia gentil potser em tindria per la més bella del seu collaret.

Vine a fer bombolles,Que tinc un tassó Ple d’ aigua i sabó mira com voleien ! brillen al sol Tot fent tornassol!Si la més bonica proves d’agafar,Se ‘t fon a la mà...I et quedes en dubte De si l’has bufat O ho has somniat

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PEDREGADA DE POEMES  LOLA CASAS El cuiner es posa un barret llarg i estret perquè les receptes entremaliades, que pel cap li van triscant, no se li escapin…. volant! La veïna té un gat blanc. Jo, un de negre. La veïna beu te verd. Jo, cafè natural. La veïna porta xador . Jo, passadors de colors. A mi m’agrada el seu gat blanc i a ella el meu gat negre. Ens convidem a berenar i riem dient que prenem té natural i cafè verd! Ella porta xador i jo passadors de colors. Ella, és ella i jo, sóc jo. Cap problema! Pega dolça Rosega. Mastega. La gola espetega. Tenyeix els vorals de llengua i genives. La boca negreja! La saliva… es barreja! I el nas, que t’olora, es desfà d’ enveja Amistat Les bruixes, les dels contes i les de veritat, no tenen un gos: tenen un gat. Un gat negre de posat sorrut, pèl crespat i ulls d’espurna salvatge. Un gat negre que, cada nit, (no

JOSEP VALLVERDÚ

TEMPESTA DE POEMES .bestiolari JOSEP VALLVERDÚ Josep Vallverdú va presentar, el dia 12 de gener del 2011, al Museu de la Vida Rural, una de les seves darreres creacions,  Bestiolari  (Editorial Fil d’Aram) .  L’acte va ser conduït per l’escriptor Jordi Llavina a la Sala d’actes del Museu de l’Espluga de Francolí.  Bestiolari  esdevé, dins l’obra vallverduniana, una petita raresa ja que l’escriptor, degà de la literatura infantil i juvenil del nostre país, no havia assajat mai encara aquest gènere, si bé té publicats dos llibres de poemes per a adults. El llibre   Bestiolari   és un recull de poemes, seixanta en concret, per retratar-nos el seu bestiari particular. Es tracta d’uns versos que ens dibuixen animals de totes mides, fantàstics i reals, vistos amb el punt de fina ironia i subtil humor propis de l’autor lleidatà. Cada poema, a més, es complementa amb il·lustracions de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, que explota en aquesta obra una vessant artística que poques vegad

3 POEMES DE LA AUTORA DE COTÓ

🔽 3 POEMES DE LA  AUTORA  DE COTÓ🔼 JOANA RASPALL: sobre l'antiga taula, tot buit i mal tapat, El tinter del besavi Contra el "boli" ha cridat : - si t'arreplego "boli" No te queixaràs del pes ! Pagaràs fet a m'has miques  La feina que m'has pres! -No siguis rondinaire;  A tu t'han estat guardant ´ I a mi ,quan ja no ragi , al cove   hem llançaran . Jo tinc una “bici” pintada de nou. Quan vull s'està quieta i quan vull es mou.  Avui no vol córrer i no sé per què; l'he greixada amb oli d'un setrill sencer! Amb draps de camussa tota l'he eixugat, i ja un cop polida així ha rondinat: M'ha dit: - Estic prima; no em tractes prou bé. - Si tu ets la més ferma de tot el carrer! - Mira quines rodes té aquella d'allà! - Parles d'una moto! No et pots comparar! Si haguessis nascut  en una altra terra,  podries ser blanc,  podries ser negre...  Un altre país  fóra casa teva