Passa al contingut principal
💜PODRIES 3 CANÇONS 
 JOANA RASPALL💜

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JOSEP VALLVERDÚ

TEMPESTA DE POEMES .bestiolari JOSEP VALLVERDÚ Josep Vallverdú va presentar, el dia 12 de gener del 2011, al Museu de la Vida Rural, una de les seves darreres creacions,  Bestiolari  (Editorial Fil d’Aram) .  L’acte va ser conduït per l’escriptor Jordi Llavina a la Sala d’actes del Museu de l’Espluga de Francolí.  Bestiolari  esdevé, dins l’obra vallverduniana, una petita raresa ja que l’escriptor, degà de la literatura infantil i juvenil del nostre país, no havia assajat mai encara aquest gènere, si bé té publicats dos llibres de poemes per a adults. El llibre   Bestiolari   és un recull de poemes, seixanta en concret, per retratar-nos el seu bestiari particular. Es tracta d’uns versos que ens dibuixen animals de totes mides, fantàstics i reals, vistos amb el punt de fina ironia i subtil humor propis de l’autor lleidatà. Cada poema, a més, es complementa amb il·lustracions de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, que explota en aquesta obra una vessant artística que poques vegad
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
PEDREGADA DE POEMES  LOLA CASAS El cuiner es posa un barret llarg i estret perquè les receptes entremaliades, que pel cap li van triscant, no se li escapin…. volant! La veïna té un gat blanc. Jo, un de negre. La veïna beu te verd. Jo, cafè natural. La veïna porta xador . Jo, passadors de colors. A mi m’agrada el seu gat blanc i a ella el meu gat negre. Ens convidem a berenar i riem dient que prenem té natural i cafè verd! Ella porta xador i jo passadors de colors. Ella, és ella i jo, sóc jo. Cap problema! Pega dolça Rosega. Mastega. La gola espetega. Tenyeix els vorals de llengua i genives. La boca negreja! La saliva… es barreja! I el nas, que t’olora, es desfà d’ enveja Amistat Les bruixes, les dels contes i les de veritat, no tenen un gos: tenen un gat. Un gat negre de posat sorrut, pèl crespat i ulls d’espurna salvatge. Un gat negre que, cada nit, (no
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
MES SUC DE NÚVOL  de la  Joana Raspall     Arran del camí ,dues sargantanes el sol comparteixen com bones germanes.Els surt un serpent verd com les olives,amb ulls de qui pot menjar-se-les vives.-És meu,aquest lloc!orgullós els crida.Elles fugen lluny per salvar la vida.I mentre el serpent xiulat les provocava,l´ aixafa un tractor com qui fa una coca. Si ve una papallona Jo no l’agafaré;Que voli, que voli!Al cel hi està més bé.Les flors, com cada dia,Voldran fer-li un petó;Que hi vagi, que hi vagi,Que l’ompliran d’olor! El rellotge corre, corre  no es mou del mateix lloc.Una busca va de pressa,l’altre gira poc a poc.La llarga diu a la curta:-Au!, que no me atraparàs!La petita no s’immuta  va seguint el seu pas;que tant si plora com no,que tant si riu com si plora,Ella sap que arribaran Just a la mateixa hora! Un conillet s’ ha escapat no sap tornar al seu cau;Mira avall,i tot és verd;Mira amunt ,i tot és blau va cap aquí,cap allà,Endarrera i endavant...No s’hauria cregut mai Que la
1 comentari
Més informació